1 DE MAIG

Avui pengem al blog el manifest unitari del 1er de Maig, que enguany ha de tenir una especial rellevància pels atacs duríssims que estem patint els treballadors i les treballadores. Us convidem a llegir-lo amb atenció i reflexionar-hi, i a afegir-vos a nosaltres en la manifestació de Girona, que ha de ser massiva per plantar cara a les retallades i a la reforma laboral.

Tenim tots i totes una oportunitat perfecta per fer sentir la nostra veu i aportar cada un el nostre granet de sorra a la causa de tots sense que ens descomptin un dia de salari. Podem aprofitar-la i lluitar, o no fer-ho i queixar-nos després que mai ningú fa res. La cita és el 1er de maig a les 12 a la plaça de la Independència de Girona. Us hi esperem.

(Si no veieu bé el manifest, el podeu veure aquí.)

28 D'ABRIL, DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT I LA SEGURETAT EN EL TREBALL

Dissabte és el dia internacional de la salut i la seguretat en el treball. Us n’adjuntem el manifest conjunt de CCOO i UGT i us recomanem la seva lectura. En les circumstàncies actuals en què qualsevol excusa és bona per retallar, la protecció de salut del personal (ja de normal la gran oblidada) corre seriós perill. Només cal veure la possibilitat d’acomiadament per baixes que introdueix la reforma laboral.

Us recordem que a l’ajuntament existeix el Comitè de Seguretat i Salut, en el que estem integrats els delegats de prevenció. Per CCOO hi som Josep A. Galas i Pau Alonso, a la vostra disposició per plantejar-nos qualsevol dubte o problema en matèria de salut laboral i prevenció de riscos o si creieu que les condicions del vostre lloc de treball, per exemple, no són les adequades.

Salut!

Campanya declaració de la renda

Deducció de la quota d'afiliació en la declaració de la renda

La quota d'afiliació sindical a CCOO és una despesa que podeu deduir quan realitzeu la vostra declaració anual de la renda, així ens ho marca la llei de l'IRPF.


Pot comportar un estalvi en la quota d’entre el 20 i el 35% segons els casos.


Podeu deduir les quantitats que heu pagat en concepte de quotes per la vostra afiliació a CCOO. Els justificants són els mateixos rebuts bancaris o de nòmina que ja teniu. En tot cas, si us cal un certificat, Cliqueu aquí


Per qualsevol consulta podeu adreçar-vos a: uat@ccoo.cat  


La quantitat a deduir cal posar-la a l'espai reservat a "Quotes satisfetes a sindicats" [casella 011] de l'imprès oficial (digital o en paper) de l'IRPF. 

CONSIDERACIONS SOBRE EL 29M

Han passat ja dies des de la vaga general, i abans d'encetar les noves mobilitzacions, entre les que destacarà lògicament la del 1er de Maig, i continuar informant-vos del dia a dia de la comissió obrera de l'Ajuntament, volem fer-ne la nostra valoració.

Pel que fa a la concentració del dia de la vaga, hem d’admetre que es va produir una descoordinació certa entre els dos sindicats convocants, i dintre dels propis sindicats, igual que va passar amb l’assemblea de dies abans. Està clar que els canals de comunicació van fallar, fins al punt que la majoria dels quatre gats que van assistir-hi ho van fer amb retard, perquè gairebé ningú sabia amb exactitud l’hora de la convocatòria. Així, és probable que gran part del personal, en veure la plaça deserta pensés que s’havia suspès, o canviat d’hora, i se’n despreocupés.

　

Quant a les xifres de vaguistes (entorn del 10% del personal municipal amb dret a vaga), no difereixen gaire de les d’altres convocatòries, tant generals com sectorials. Sí les d’assistents a la manifestació a Girona, ja que vam ser mitja dotzena i el 8J de 2010, per exemple, vam ser dotzena i mitja.

　

Des de la comissió obrera de l’Ajuntament de Roses hem intentat fer arribar a tot el personal de l’ajuntament tota la informació possible perquè decidíssiu secundar o no la vaga, i òbviament us hem demanat que us hi uníssiu. Aquest blog ha tingut al voltant del centenar de visites diàries els 15 dies anteriors a la vaga, i creiem que la informació us ha arribat a la majoria.

　

Cadascú sabrà els motius que l’han dut a secundar o no la convocatoria de vaga. No en parlarem ara i aquí: ens remetem a l’argumentari d’un esquirol per no fer vaga que podeu trobar més avall en aquest mateix blog. Però sí creiem que cal recordar un comentari que va fer una companya a la concentració de la plaça Catalunya: estem aquí, i fem vaga, per dignitat. Ras i curt. Clar i català. Els quatre gats que ens vam concentrar a la plaça, les 21 persones que van secundar la vaga, els sis que vam anar a la manifestació a Girona tenim una cosa molt clara: si la vaga del 29M serveix per a alguna cosa (i servirà, segur), nosaltres hi haurem contribuït. Si no servís per a res, no serà per culpa nostra.

　

No podem deixar de banda, lògicament, les afirmacions d’en Jordi Abadal sobre els sindicalistes en una carta oberta. Els sindicalistes de CCOO a l’ajuntament ens hi hem adreçat en privat per demanar-li una rectificació o un aclariment, ja que fa unes acusacions molt greus que pel que fa nosaltres són falses i estan absolutament fora de lloc, i ens dol que basant-se en un rumor malintencionat i sense qüestionar-lo ni contrastar-lo ens tracti d'aquesta manera. Ara li ho tornem a demanar, en públic. Hi ha gent que, com ell mateix, s’ha empassat la mentida sense més, i òbviament ens han pres pel que no som. Com en Jordi no aclareix de moment l’assumpte, ho farem nosaltres:

　

ALS SINDICALISTES DE CCOO ENS DESCOMPTEN EL DIA DE VAGA IGUAL QUE ALS ALTRES TREBALLADORS, I EL SINDICAT NO ENS PAGA NI UN CÈNTIM. FEM EL MATEIX SACRIFICI QUE US DEMANEM A VOSALTRES.

No cal dir que estem a disposició de tots i totes, ja sigui a través d'aquest blog o bé al nostre correu ccoo@roses.cat, per aclarir qualsevol dubte que pugueu tenir.

Reproducimos a continuación el editorial del semanario "El Jueves, la revista que sale los miércoles" publicado en el nº 1817, dedicado a los trabajadores públicos.   Para una vez que alguien nos defiende, no podemos dejar de reproducirlo y darle difusión.    

Los funcionarios son esos señores y señoras que un buen día aprobaron una oposición en busca de un empleo estable. Su sueldo era seguro, pero escasito. Es más, cuando estalló ese tsunami de falsa prosperidad y este país se llenó de nuevos ricos, su sueldo, en comparación, era claramente una puta mierda. No obstante, la gran ventaja que tenían (esto lo valoran ahora) era que nadie se metía con ellos: en todo caso, si alguien les señalaba, era para compadecerse de su pobreza.

-Mira ese pringao: veinte años en la Administración, y gana al mes la cuarta parte de lo que yo saco en mi empresa sólo en horas extras.
Pero un día la crisis estalló y España, que estaba a punto de adelantar a Francia, según ZP, luego de haber pasado a Italia, empezó a irse al carajo. Resulta que la economía de este país se había basado casi única y exclusivamente en una burbuja inmobiliaria que nadie quiso pinchar a tiempo, y, cuando explotó, lanzó de golpe contra las oficinas del INEM a tres millones de parados. La recaudación fiscal cayó en picado y, como al mismo tiempo aquí se había despilfarrado en obras absurdas lo que no está escrito, corrupciones aparte, la deuda y el déficit se dispararon, se empezó a hablar de quiebra y el gentío volvió la cabeza hacia los culpables de tanta ruina: los jodidos funcionarios, que cada mes se llevan a casa su sueldo calentito, un sueldo que ahora, en comparación con tanto "ni-mileurista" como hay, es muy apetecible.

"¡Es que la partida destinada al pago de las nóminas de los empleados públicos no deja de crecer!", protesta el gentío. Y lleva razón: tanto en la Administración Central, como en la Autonómica y la Local, cada día hay más gente colocada a dedo y más asesores. Los funcionarios de carrera, o sea, por oposición, no crecen porque sus bajas ya no se cubren, pero cada vez hay más enchufados.

Los gobernantes lo tienen muy fácil a la hora de estrangular a los funcionarios: el gentío ha sentenciado que hay que ir a por ellos. El gentío no distingue entre el burócrata que no da un palo al agua en su negociado (¿para qué estará la inspección, oyes?) y el médico que no da abasto en urgencias, y los dos son funcionarios. Por eso los empleados públicos lo van a pasar francamente mal en lo que queda de crisis. ¡Les van a recortar hasta la calderilla!

-A ver, usted que tenía diez trienios, a veinte euros el trienio, va a pasar a tener cinco, a diez euros la unidad.
-¿Lo qué?
-Es que Bruselas nos ha dicho que a partir de ahora cada trienio tenga seis años. ¡Todo sea por rebajar el déficit, hombre, no ponga esa cara!

Si por el gentío fuera, incluso habría que fusilar a muchos funcionarios al amanecer, así nos ahorraríamos hasta sus futuras pensiones. Pero tampoco hay que pasarse. A no ser que el déficit se resista, claro.
Editorial publicado en "El Jueves" del 21 de Marzo de 2012. 

Gracies a tots i a totes-.