dilluns, 18 de març de 2013

ES POT FER, I HEM DE FER-HO

Darrerament observem com s’està instal·lant entre nosaltres una sensació d’abatiment i desesperança, de donar per fet que tot està perdut i que l’únic que ens resta és la resignació i pregar per què no ens passin encara més desgràcies. Això duu a considerar inútil qualsevol resistència i abandonar-se a mans d’un destí que esdevé fatal.

Res més lluny del que hauria d’estar passant. L’única forma que tenim de sortir ben parats d’aquesta és defensant amb més coratge i energia que mai el que és nostre. És quan van mal dades que cal posar-hi el coll, i així ho estem fent no només les organitzacions sindicals, sinó una bona pila de gent agrupada en plataformes diverses però amb un objectiu que compartim tots: defensar l’estat del benestar.

Hi ha qui diu que no serveix de res mobilitzar-se, i àdhuc ens han posat com a exemple la supressió d’una altra paga per al 2013. Els hem de dir, us hem de dir a tots, que el govern no ha suprimit encara cap paga. Únicament ha aprovat la possibilitat de fer-ho, i espera a veure com reaccionem. De la nostra capacitat de defensar el pa dels nostres fills dependrà que ens la treguin o no.

Si la resignació ens venç, no només ens estarem suprimint nosaltres mateixos aquesta paga: estarem invitant-los a que ens facin el que vulguin i a que disposin sempre del nostre sou en comptes de cercar altres solucions, que sí existeixen i no hem de pagar-les sempre els mateixos.

Efectivament, hi ha altres maneres de solucionar la manca de fons del govern. Sense anar més lluny, incrementar els ingressos i renegociar el deute. És clar que això es faria a costa de les grans fortunes i la banca i ells sí que es queixen quan els toquen un cèntim.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada